Toni Lara

Lluny de rebomboris, de semàfors, de tràfec constant. Lluny de pesaroses monotonies o hipnòtiques rutines que ens fan de parany, descobrim un espai assossegat que és el refugi i l’alberg d’un gourmet ple d’idees, bon gust i saber fer. Lluny de càrregues, però ben proper en la distància, descobrim Toni Lara, un emblemàtic sibarita que coneix com ningú l’art del bon humor, del riure i la gràcia, la festa i l’ornament; perquè resulta que Toni, el protagonista d’aquesta pestanya virtual, és un torrent de genialitat, una explosió de rialles i simpatia que il·luminen la seva humanitat i engrandeixen més encara la seva atraient personalitat.

Toni és d’aquelles persones que regalen i busquen somriures a parts iguals. Per ell, veure la felicitat reflectida en els rostres de la demés gent representa una de les millors troballes que pugui fer. Perquè Toni, com a catalitzador de somriures que és, es contagia amb la felicitat de la resta. I tan se val que siguin estranys o parents, però allí on hi hagi un somriure, Toni sempre hi és present. Toni també és un mag experimentat que muda la realitat: allí on tot és desert, allí on no hi ha res, ell és capaç de transformar-ho en un magnífic Edén. Toni és el geni que crea oasis enmig de llocs aparentment erms. Ell sap com fer especial cada moment; i com ho sap i n’és conscient, ho porta arreu. Carrega el seu remolc amb poms de flors, teles, globus i farols, i sap perfectament com decorar l’espai per transformar-lo en el millor dels regals. I si a més a més la llum d’Ares l’il·lumina, la innocència d’Eric i René el porta, i l’estima de Montse l’empeny i el motiva, la màgia de Toni es torna mestria. Perquè són ells, la seva família, els seus tres fills i la seva dona, qui reafirmem el què és ben cert: només un mag de cos, ànima i ment, seria capaç d’aconseguir aquest tipus proeses sent senzill, amable i atent.

 

 

Toni no s’atura, Toni dóna color a la vida i llum als escenaris. Ell ens diu que és home de comèdia. No dubtem de les seves paraules, coneixem la seva vessant còmica. Però precisament perquè sabem com és i fins on pot arribar, podem assegurar que Toni pot abraçar qualsevol disciplina, gènere i personatge que caigui a les seves mans.

Però el ritme d’aquest camaleònic actor s’assossega durant uns dies a l’any. Toni es relaxa amb l’arribada del Nadal. Les rutines deixen de ser sinònim de repetició per transformar-se amb jornades agraciades per arbres engalanats, bons menjars i reunions familiars. Toni és un autèntic sibarita del Nadal. I segurament ens podria explicar un bon grapat d’anècdotes d’aquesta època de l’any. Tots estaríem asseguts en rotllana, al voltant de la llar de foc. Toni ens miraria des de dalt, des de la perspectiva d’un còmode sofà. De seguida dispararia el seu arsenal de rialles, acudits i imitacions. I faria una de les coses que se li dóna millor: capgirar el factor temps en un concepte que no existeix. Perquè Toni parla i es mou amb tanta gràcia i espontaneïtat, que ens podríem passar hores i hores escoltant els seus relats i a nosaltres ens semblarien instants.

 

 I finalment, a mode de curiositat, i contràriament a lo que puguem pensar, resulta que Toni se sent atret pel color negre. No és que sembli estrany, però hem volgut analitzar en profunditat el perquè d’aquest detall; i ben mirat, estem segurs que ho hem esbrinat. Per això, ara destaparem un altre dels seu secrets: Com ja sabeu, Toni juga amb la llum, conjura els colors de plantes amb voladissos de teles de to lluminós; Toni engalana, Toni muda i somriu, però és el color negre el que li agrada sentir a tocar de la seva pell. No serà que a aquest mag del moment li agradaria contagiar al negre de les ombres la vivor dels colors desperts??...no ho dubteu, segur que és això! Us recordem que esteu al davant d’un gran mag; un alquimista que coneix com ningú l’art de transmutar estats...