Gemma Panisello

Abans de començar a conèixer la protagonista d’aquest espai, hem de fer un viatge obligat fins a un fragment d’un conte popular. D’aquesta manera segur que podrem entendre molt millor com es mou, què pensa, què somnia i com batega el cor de Gemma:

“...l’eruga repta pel sòl, solca la terra, muda i capcota. Els seus ulls s’omplen d’argila, fang i llacor. L’eruga mai veu la llum del sol perquè l’hi para massa lluny. Però resulta que hi ha erugues valentes que, tot i les dificultats, ansiegen veure la llum; i s’esforcen en aixecar el cap, i concentren totes les seves forces en pujar per accidentades escorces, cims i roques amunt, sempre amunt. I arriba un moment en què la llum s’apropa, es fa visible i les toca...i llavors els hi fa un merescut regal. L’eruga es transforma i, poc a poc, la llum la fa crisàlide per després regalar-li unes àmplies ales per volar i descobrir món. L’eruga canvia la muda. Ara ja pot tocar la llum, pot creuar núvols o pot també caminar pel ras terrer. Però el cert del cas és que si no ho hagués provat, si no s’hagués arriscat, aquella eruga mai hauria descobert lo lluny que hauria arribat...perquè si amb els somnis es creix, serà  perquè de somnis estem fets...”

 

 A l’igual que ho fa una papallona, Gemma també renaix amb la llum. La necessita com l’aire que respira. Per ella, beure del sol és com donar forma a la felicitat. L’astre rei l’omple d’energia, i ella la canalitza mitjançant dosis de tendresa que espargeix per qualsevol lloc on és cridada. Gemma adora els matins d’estiu. La seva calidesa la inspiren i l’animen a agafar la ploma i dibuixar sense parar. Les seves creacions són fantasies alades que s’estampen en làmines de cotó. Parlem de fades i papallones, parlem d’imaginaris d’altres temps. Uns temps que ella ara ens recrea mitjançant els seus anhels...perquè, potser que ella no en sigui conscient, però resulta que el seu aleteig arriba i s’estén. Ho veuen els seus i es nota arreu. Gemma gaudeix amb l’art: modela amb la tisora, esculpeix mil i un cabells, i juga a crear esbossos de fantasies tretes del pou del no res. Gemma estima els seus, els vol sempre amb ella, i ella vol estar prop d’ells. Gemma és mare i amiga, esposa i parella, una gran dona que viu plenament. L’oracle numèric diu que ella estima el dos, el nombre que sempre s’expressa a parells, el mateix que augura unió i equilibri i que alhora presumeix de ser artista i model. Per a Gemma, el dos representa moltíssimes coses, però per damunt de tot, el dos porta el nom dels seus fills: Laia i Marc, puresa i esperit. Els que l’omplen de records, els que la inunden de sentit.
 

El conte ens ha presentat a Gemma. La faula d’aquella eruga que es fa papallona gràcies a l’empenta dels seus somnis és un clar paral·lelisme a la vida de la nostra protagonista. Una protagonista que també ha obert les seves ales al teatre. I va ser tan gran el deler amb el que   ella va abraçar l’art escènic, que aquest l’ha correspost portant-la per llocs fantàstics. Gemma ha sigut serva, dama, cabaretera, ballarina i cantant...actriu dramàtica i musical, viu cadascun dels rols dels personatges que interpreta com un glossari d’emocions que guarda dintre seu com un preuat tresor. Gemma sent passió pel teatre, però el que potser ella no sap o potser li falta creure, és que el teatre ja és amb ella, corrent per els seves venes, nodrint el seu cos amb el color que dóna vida, amb el vermell passional, el roig de la sang.



 

I així és Gemma, la íntima i personal, la dona familiar, l’actriu de Lo TAT...Gemma: Una fada cisellada pels somnis de la dona que la vesteix; una actriu de sang que traspua art per tots i cadascun dels seus costats...