Nil Castellà

Les agulles del temps no s’aturen. Avancen, porten canvis i renovacions. Al seu avenç inesgotable s’hi emmotllen modes, tradicions, tecnologia i evolució. Els patrons varien per no quedar-se ressagats. Però hi ha un espai que viu d’esquenes a aquest ritme trepidant. Es tracta d’una part que ocupa la vasta totalitat del planeta. Un espai que ens acull sense demanar res i, que a la vegada, ens ho dóna tot. És la terra qui gesta, qui viu sense presses, qui ens regala aliments i ens dóna forces, qui ens ensenya i guia les nostres passes per la senda d’aquest món...i és al solc de la terra arada, on Nil, el nostre jove actor, planta els seus somnis i els rega amb l’adob de la il·lusió.

Com si Nil fos el fill de l’arrel més profunda i a la vegada del pi gros, aquest actor de mirada innocent i esperit assossegat, combina tots i cadascun dels moments del dia entre l’agricultura ecològica, el ioga i el teatre. Entre eres humides, mantres tibetans, escenaris i actuacions teatrals, Nil fa tot allò que l’omple per tal de combatre l’avorrida passivitat. Però si amb tot, la sopor li pren la son i no té esma per arrencar, segurament que les guitarres i les mandolines elèctriques del seu grup de nu metal preferit, el faran despertar. I així que obri els ulls, i després d’un bon esmorzar amb pa de pagès, fesols i botifarra al plat, Nil es sentirà preparat per anar a la recerca del símbol somniat: el yin i el yang, la dualitat que vol trobar.

Com un bon home de la terra, Nil se sent més ple a l’època en què tot floreix. El resultat del seu treball brota pels camps i sembra d’aliments ecològics les llars. Ell combina mil i una varietats vegetals, i fabrica pa artesanal, i manufactura postres que porten el segell i la mà d’obra del seu propi art. De semblant tranquil, parsimoniós i assossegat, busca per tots els mitjans el no parar...vés per on! Això sí que és una gran contrarietat!...O potser que sigui que el símbol de la dualitat que ell tant anhela trobar, ja se li estigui manifestant. De ser així, podem assegurar que Nil ha sabut escollir bé la senda per on caminar.

Actor de tragèdia, drama i comèdia, cada rol que li és encomanat, Nil el vesteix amb tot el seu esforç, ganes i talent. Es palpa de lluny l’estima que el nostre benjamí professa pel teatre. Es nota per com es comporta, pel respecte que li mostra a l’art escènic. Nil se’l mira amb paciència i respecte, amb els ulls d’un aprenent que tard o d’hora, si vol, acabarà sent gran mestre. La llum de la seva joventut el fa ser valedor, com pocs, dels bàsics dons que l’art demanda: humilitat, ganes, passió, entrega i convicció...Tot allò elemental que l’escenari vol, Nil ho té com a actor. L’art l’ensenya i ell ho vol. I el fet de viure entre telons, camerinos i cametes, és també adob per al seus solcs; però no d’aquells que brollen de la terra, sinó dels que creixen endins, a l’erada del seu cos.

 

El roig és el seu color, aquell que anuncia moviment i explosió. Però així que Nil mira el mar, veu la seva pròpia vida com un immens oceà relaxat....i ja hi tornem a ser! La dualitat ens ha tornat a visitar!...serà aquesta la veu de l’oracle del devenir d’aquest bon jan? No ho sabem, i tampoc ho volem esbrinar, perquè tal i com ell ens ha confessat, assaborir el present és lo que tenim, és lo que hi ha. És la millor medicina per no haver de pensar amb el demà.

I d’aquesta manera se’ns presenta Nil, l’actor més jove de Lo TAT. Un pupil silenciós que sempre està a l’aguait, que representa tot allò que li és encomanat, que sent el teatre com un gràcil plaer que li obre un ampli canal per on poder gaudir i transmutar.

Nil és solc de terra, és artesania ecològica i també actor que aixeca vol. Nil és comediant de taló sonor, un noi que vibra amb el claqué i la pantomima sent pagès de sol a sol....