Josep Rojas

 Des del primer moment que es van trobar, la relació de l’home i la muntanya ha deixat una profunda empremta en la història de les civilitzacions. Durant segles, l’ascensió als cims més alts del planeta ha generat milers de gestes heroiques que automàticament han passat a formar part de l’immens patrimoni de la humanitat. Les muntanyes en han regalat epopeies de tot tipus. Aventura i misticisme que sempre han anat de la mà. L’home i la muntanya com a símbol; l’home i la muntanya com a paradigma existencial.

Segurament que el nostre protagonista ens podria explicar què hi ha de cert en tot això, perquè ell, Josep, Pepet per als qui el coneixen bé, pertany a aquell grup d’ànimes lliures que es fusionen amb els gegants de roca, que xafen amb respecte i estima la natura que els acull, que grimpen pels turons, escalen parets verticals i carenen les llomes més altes per tal de fer cim, i així poder experimentar en pròpia pell què se sent al tocar el cel estant ben viu.


 

Per a Pepet, la rutina com a costum pesat i tediós no existeix. Ell sap com gaudir-la intensament perquè fa allò que sent; i ho fa tant i ho fa tan bé, que podem assegurar que els seus somnis s’han colat a la realitat per transformar la paraula rutina en obra d’art. Pepet, que no para quiet, és un alpinista privilegiat, un àvid cercador de detalls que és capaç d’enfilar-se per qualsevol pendent per tal d’arribar a la cúspide dels seus sentiments. I així és com omple Josep el seu dia a dia de moments: de forma precisa i immediata, portant-los sempre al seu terreny. El seu anhel és perllongar al pas del temps tal i com ara ho està fent: adherit als seus, entregat al present, sent fidel al que sent. Però a més a més hi ha un altre Pepet, el que complementa a aquest, la dualitat que tots necessitem. Una altra meitat que va intrínseca amb ell. “L’home i la muntanya”, el seu alter ego aventurer. Josep és un herculi muntanyenc, un heroi quotidià que torna màgic l’estat més mundà. Ell és sòlid, orgullós i familiar, analític al detall, un cúmul d’energia constant que escampa les seves fortes arrels des del cim més alt fins a les profunditats més abismals. El sol alimenta el seu esperit. L’astre rei és el seu símbol, el seu referent celest....segurament que el sol hi té molt a veure amb el seu caràcter inquiet.


L’actor de Lo TAT és un clar reflex d’aquest perfil de Josep que us hem presentat. Nervi en estat pur, energia i potència escènica que beuen de la seva carismàtica personalitat. I gràcies a aquesta força que va amb ell, és ben capaç de vestir-se de qualsevol personatge que li sigui encomanat. La seua espontaneïtat, el seu sentit pràctic i vital fa de Pepet un actor transparent, orgànic i original. I davant de tantes i variades convencions i doctrines teatrals, ell sempre opta per treure a relluir allò més visceral, la seva arma principal: el seu magnífic do de la naturalitat.

 

Com ja hem dit, Pepet és activitat, és moviment constant, un muntanyenc arrelat a la vall. Però si el que voleu és veure’l assossegat, descobrir un Josep totalment relaxat, us aconsellem que us perdeu entre sendes, muntanyes i rierols, que observeu les llums de la tardor i us concentreu en els colors del capvespre, en aquells instants en els que la llum del sol es pon. I aleshores, si mireu a l’horitzó, entendreu perquè Pepet anomena a aquests instants “l’hora de les bruixes”....i llavors també el descobrireu quiet, calmat, hipnotitzat per l’hora bruixa, motivat per a l’avui i l’endemà, assaborint la tranquil·litat...